Seguidores

martes, 4 de diciembre de 2012

Trilogia del Caos (1) - Adieu




T'ho dic amb el cor: adèu.
T'ho dic amb la mirada: adèu.
T'ho dic amb la mà distreta: adèu.
T'ho dic amb un frívol balandreig.
T'ho dic amb els llavis.
T'ho dic amb els meus ulls perduts a l'Egeu.
T'ho dic amb la mà colpint-me el cor.
T'ho dic amb la meva veu.
Però tu no m'escoltes. Encara.
T'has llençat a la mar.

I no tornes com el grisó nocturn que eres,
en fi, una estàtua més, fins despertar.
I no tornes per què ets lliure, no et poses
a la meva llança que ja no et cridarà.
Encara. Encara que jo m'adormi
i em desgasti tal com es dissipa la memòria,
quedaré xop de marbre en la memòria
de quants m'han vist (i quins no em veuran?).

Però jo ja t'ho vaig dir amb els llavis;
t'ho vaig dir amb la mirada, amb les tristes
paraules; amb la mà emblanquinada acariciant
la teva mà enrogida per la foguerada eterna
però galàctica, a la fi, com la meva.

De tant en tant he vist el que molt pocs han vist.
No tornaràs però jo ja et vaig dir t'estimo.
Sóc el mar, el llamp, el foc i la tempesta; sóc l'aurora
que, amb les extremitats esteses, no coneix el temps
ni l'hora. Tampoc conec el perdó ni l'agradable somrís
d'aquells m'han estimat, però que sé que m'han estimat.

T'ho he dit tants cops i en el mateix idioma.
Adieu, per canviar. Adieu, amor, ens veiem demà.


Il·lustració: ''El dia dels déus'' (Jour de Dieu, 1894), del pintor francès Paul Gauguin.
Text de Jordi Rodríguez Serras.


No hay comentarios:

Publicar un comentario

¡Gracias por expresar tu opinión! Recuerda dar consejos constructivos
a todo herman@ poeta.