Seguidores

domingo, 30 de octubre de 2011

Oli de roses blaves

(Mai és suficientment tard ni serveix posar com excusa el temps i l'hora per a mostrar una petita creació.)


Catalunya meva, cigne de passions.
Les teves filles són clares i carabasseres ,
enrogides i daurades i negres. Mai canvien i mai canviaran.

Cada espatlla seva és un món que tot d'una comença
a brollar. I brolla en cada ferida els ous d'una serp esmolada.

Corren les gaceles pel pit palpitant de les lleones, travessen,
fugen per un futur més ric i millor, mentre jo escric
línies amagades sota un rerefons vocal.

Catalunya meva, no corris més que jo.
Sóc el teu home, que amagat t'excita
les barreres blaves, i esbarrera la teva sang.

Text de Jordi Rodríguez Serras.


3 comentarios:

  1. Poeta, alguna explicació ens aniria molt bé per a entendre el teu univers literari! Il·lustra'ns!

    ResponderEliminar
  2. FALTARIA MÉS, Catul, Faltaria més.

    Primer de tot, és important remarcar que el poema de l'entrada no denota pas un sentit patriòtic (un ''Viva España'' tal, a l'estil Millán-Astray).
    És tracta, si més no, de considerar l'amor com és i el que és: el sentit vertaderament immutable que, per molt que pretenem fugir, aquest sempre ens cerca i a posteriori no ens deixa mai. Un toc ovidi-tibulesc.

    Es mostra sobretot a la tercera estrofa: ''Corren les gaceles pel pit palpitant de les lleones, travessen,/fugen per un futur més ric i millor/.

    Les gaceles són les persones; els éssers masoquistes per excelència. Sempre volen fugir d'un factor que els manté vius i alhora els occeeix, puix que bé l'amor ho mana.

    Aleshores, qui és el que escriu línies amgades sota un rerefons vocal? El poeta.

    El poeta guarda cada moment, per què ell l'ha viscut, el temps. El poeta és com el director d'un joc de Rol, estableix les decisions però no governa.
    Cal esmentar, Joan, que en aquest poema parlo amb dues veus: Un amant de les flors com a essència viva i l'altra com a director del joc mortal que sol ser l'amor.

    La darrera estrofa és simple, no la explico per que se sobreentén. Sé que no ho hauria de fer, però sóc així de pèrfid.
    A més, també és important el cas de les filles (versos 2-3-4-5). Què són aquestes filles? Ho deixo al vostre lliure pensament.
    Jordi dixit.

    Nota: Et recomano i us recomano comprendre una mica el llenguatge floral.
    Na', és un apunt de res.

    ResponderEliminar

¡Gracias por expresar tu opinión! Recuerda dar consejos constructivos
a todo herman@ poeta.