Seguidores

lunes, 24 de octubre de 2011

La ploma del llaüt.


Amb veu altisonant, celestial característica
d'històrica musa,
la meva ploma esdevé la meva espasa.
¡Esgrimiré amb ella una oda al vent!

Esgrimiré al vent paraules i records
a la bella dama que pinto en cada vers.

Refloriran ombres dels ulls al zenit,
que a la fí obre la boca i les devora com heura,
convocant una tardor prematura i refrescant.
Pintaré a cada roca inexistent una línia rossada
per què la superfície es torni catedral.

Pintaré amb sang, filla de mi, cada un dels llavis
recoberts per milers de roses segellades,
així la sorda sageta s'envolairarà,
dibuixant un mol·liner incorpori dins del Sol.

Immortalitzarem així la nostra essència pagana,
renescuda a la fluissor del temps.
I serem, ambdós, muses d'un i de l'altra,
amb bells tocs de lais a cada espatlla acolorida.

Text de Jordi Rodríguez Serras.

         

4 comentarios:

  1. Algun dia parlarem de les teves imatges. Hi ha algunes que tenen una potència espectacular: "les devora com heura", "perquè la superfície es torni catedral", "amb sang, filla de mi". Efectivament, l'heura devora, com també devora el lleó o l'ós, però devora vegetalment, salvatgement i, en canvi, sense sang, incruentament, inexorablement. La superfície es torna catedral, la pedra es torna catedral, es fa sagrada, l'eleva... La sang és filla de cadascú, la sang no forma part de mi o és un component de la meva essència, sinó que la sang és filla meva, com els rius són fills de les muntanyes, de la pedra; la pedra que esdevé catedral, sagrada, devorada per la salvatge verdor de l'heura. Quanta passió i quantes imatges alhora!

    ResponderEliminar
  2. En cada ètim nascut del teu teclat, Xavi, sembla irradiar una autèntica passió.
    M'arriba a emocionar tant que una persona tan clara i sincera com en Xavier Lluna entengui les meves metàfores i les estimi!
    Parlarem de les meves imatges (que, amb cada lectura, passen a formar part també dels lectors i, alhora, són aquests els únics capaços d'animar aquestes imatges sense comptar el poeta que les forma del no-res) quan es desitgi.

    ResponderEliminar
  3. Hi ha un tòpic literari que diu "la ploma pot més que l'espasa" (The pen is mightier than the sword). No sé si al tercer vers t'hi vas inspirar, si ha estat una influència inconscient puix que et sonaba o si ha estat una feliç coincidència. Ja dirà el poeta com va arribar aquest vers al poema.

    ResponderEliminar
  4. Suposo que si, previament a l'escriptura, aquest tòpic em sonaba.
    Però també podria ser fruit derivat de la grata lectura de Sir Edward Lytton, novelista romàntic autor de ''Els últims dies de Pompeia'', i creador entre altres, diversos tòpics.

    ResponderEliminar

¡Gracias por expresar tu opinión! Recuerda dar consejos constructivos
a todo herman@ poeta.