Seguidores

martes, 6 de diciembre de 2011

Amor sacre, amor profà

Vine, reina de les mascarades, cap als petons secs de mitjanit
i reposa els jacints vells a l'aigua nova.
Acosta't al temple orgiàstic de la nostra terra i envolcalla't
amb les ànimes que resulten ser la nostra palla, sense la qual
no són tendres els plenilunis.

Remeno l'aigua regia de la font caramel·litzada, on els infeliços
dormen en el seu somni mantingut, i somiquen, gràvids,
pel pes de la pròpia luxúria.

Ai, amor humà, amor diví!
Les bessones despullades sí que remenen dins l'aigua i creuen
estar perdudes a la lluna de Venecia, i sacsejats els seus noms
als llençs purs de la brisa s'entreguen als braços
de les fortaleses en ruïnes, dels cants matinals
bramits per la sang minyonívola de les parpelles que decoren
les galtes més velles.

Text de Jordi Rodríguez Serras.

--------------
Suposo que el tema és tan clar com cristal·lí.
Aquest poema el vaig escriure un dia mentre observaba un preciós quadre de Ticià (1477-1576), qual títol de la pintura és Amor sacro e amor profano. Em va semblar idoni atribuir el mateix nom del llenç al versos
que aquí presento, ja que la temàtica que li va imbuir el gai mestre cinquecentista italià:
L'amor partit a dues bandes, la donzella vestida de blanc, a l'esquerra, simbolitza la puresa cel·lestial i els sentiments fraternals, en canvi, la dama núa de la dreta és considerada el foc passional i filla de la carn.
I el nano que remena dins l'aigua, diría que és Cupido, o al menys m'ho sembla, sobretot per al seva ubicació, al mig de l'escena, això podría significar dues coses:
1. Cupido sería el riu que separa els dos amors i que travessar un riu en la seva edat d'infantesa (tan menut) provoca que passar d'una riba a l'altra sigui perillosament fàcil.
2.   ...
Per sort, d'interpretacions no falten.


Archivo:Tiziano - Amor Sacro y Amor Profano (Galería Borghese, Roma, 1514).jpg
Amor sacro e amor profano (1515), Tiziano.

2 comentarios:

  1. Crec que aquest any vinent, a Roma, tindràs l'oportunitat de veure aquest quadre, em sembla que és aquest, però no ho tinc clar. Segur que del mateix tema sí.

    ResponderEliminar
  2. Bona nit

    En efecte, Xavi, és aquest el de la Borghese. Tot i que he de reconèixer que a mi Ticià no m'arriba gaire endins, hi ha alguns detalls que em conviden a pensar sobre aquest quadre. Un d'aquests detalls és que, aquesta font, jo la considero un sarcòfag, símbol de mort, que conté aigua, símbol de vida, i això m'evoca moltes coses.

    D'altra banda, sobre la forma del poema, tinc curiositat per saber si hi ha alguna raó per fer aquest trencament dels versos. Si has buscat per algun motiu l'encavalcament, o si, simplement, has decidit fer-ho així sense buscar més complexitats.

    ResponderEliminar

¡Gracias por expresar tu opinión! Recuerda dar consejos constructivos
a todo herman@ poeta.