Seguidores

martes, 2 de diciembre de 2014

Caps de trons


"Et confessaré una cosa: existeix un cicle constant, eternament present en la meva poesia.
No és cap altre pensament més allunyat que altri. Tots, ja siguin benèvols o malfedors, morals o immorals, ètics o bé reprobables, tots, repeteixo, s'amunten uns vers altres, formant aquesta celístia poc propensa a metamorfositzar en la claror de més enllà de les estrelles." Penso, mentre m'estudio l'anatomia del melic.

Som, certament, caps de trons amb greus predisposicions a la sarabanda; potser la diferència rau en què cadascú es lliga sons pantalons amb un cànon propi. Imaginem-nos-el en forma de cordill, d'una vermellor encesa d'aquelles que retroben els cors estimats.

Ho mirarem millor d'una altra manera: trenquem-nos la testa una mica avui, permetem als records que llisquin per la clepsa demà, després, els deixarem volar en ritornello a nosaltres i es posaran fent companyia alada als bustos de l'habitació. Allí es quedaran.
Seguidament, contemplarem els melics del món que ens envolta d'una punyetera vegada.


Text de Jordi Rodríguez Serras.
Il·lustració: Melancholia, del pintor polonès Tadeusz Pruszkowski.

Llegeix la versió del relat en Llengua Castellana, "Casquivanos".

No hay comentarios:

Publicar un comentario

¡Gracias por expresar tu opinión! Recuerda dar consejos constructivos
a todo herman@ poeta.