Seguidores

domingo, 18 de noviembre de 2012

Infortuni crepuscular


File:AmsterdamSunset.jpg
Amsterdam at sunset.

Vull obrir els ulls a la llum daurada, sorgida
del canó traïdor perdut en l'horitzó.
Vull obrir l'únic ull resolt i sense ferida,
rescatat d'una brutal batalla perduda.

Encegat per la foscor, entremig dels somnis
de la realitat veig la soletat ombrívola,
liquadora assassina de sentiments.
Desitjo morir abans que morin per un somni lleig.

Ella és la meva vida i amiga.
Ell té la meva vida i jo mantinc l'anhel.
Mil batalles perdudes i les flames inextingibles
inicien el seu declivi fingible.
Vessant llàgrimes mortuòries fou gèlid
el foc enganyós, sepulcre primaveral dels sentits.

                   Primavera de 2010, circa.

Text de Jordi Rodríguez Serras.


No hay comentarios:

Publicar un comentario

¡Gracias por expresar tu opinión! Recuerda dar consejos constructivos
a todo herman@ poeta.