PoemA del dia: "Eternitat", de Mossèn Jacint Verdaguer

Vista a la catedral de Girona

Pensa en ben obrar,
puix n' ha de seguir:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.

 Es l' eternitat
un mar sense fons,
de llum per los bons,
de foch pel malvat;
tots hi hem d' entrar
per jamay sortir:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.

 Pels mals es un pou
de sofre bullent,
ahont del torment
la roda no 's mou;
un sempre cremar
sens may consumir:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.

 Mort que sempre viu,
vida que may mor,
un cuch dintre 'l cor
que 'l rosega viu,
un sempre morir
sens may espirar:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.

 Pels bons es un riu
d' eternes delicies,
bressol de caricies
hont Jesús somriu.
¡Per un breu penar,
un cel possehir!
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.

 Sigles passarán
més que al mar hi ha arenes,
los goigs y les penes
sempre comensant.

Morir sens cessar,
¡terrible morir!
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.

 Tu, que 't diverteixes,
demá hi patirás;
demá hi gosarás,
tu, que avuy pateixes:
dolcíssim penar
si 'l cel t' ha de obrir:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.

 Per gust que no dura
no dones lo etern,
ni compres l' infern
per vana hermosura;
derrera 'l pecar
vindrá lo morir:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.

 ¡Sempre veure á Dèu
ó no véurel may!
¡oh sempre, oh jamay,
que may vos moveu!
Lo cel es per dar;
¿hi voleu venir
á may més patir,
á sempre gosar?

 Del llibre "Cántichs" (1893)