Seguidores

lunes, 21 de septiembre de 2015

L'Àguila - Alfred Tennyson (Traducció catalana)


Versió original: THE EAGLE

He clasps the crag with crooked hands;
Close to the sun in lonely land,
Ring'd with the azure world, he stands.

The wrinkled sea beneath him crawls;
He watches from his mountain walls,
And like a thunderbolt he falls.

Versió traduïda: L'ÀGUILA

Abraça el penyal amb tortes mans;
proper al sol en solitàries terres,
està encerclat amb el món d'atzur, dret.

El mar de moltes arrugues sota sues grapes;
contempla des dels murs de la muntanya,
i cau com un llampec.

Traducció de Jordi Rodríguez Serras.
Il·lustració: Imatge d'una àguila imperial ibérica (aquila adalberti).

miércoles, 15 de julio de 2015

Cientotreintaañosdesdequetefuiste, Rosalía.


Hoy se cumplen ciento treinta años del fallecimiento de la poetisa gallega Rosalía de Castro (1837-1885).
Arriba, un poema de ella, "Adiós ríos, adiós fontes", recitado por Amancio Prada.
__________________
Enlaces externos: 

domingo, 5 de julio de 2015

Traducció catalana: Entrada la nit (Sara Teasdale)

File:Nansen - Nord i Tåkeheimen, woodcut 1, coloured.jpg

Versió original (anglès): DEEP IN THE NIGHT

Deep in the night the cry of a swallow,
Under the stars he flew,
Keen as pain was his call to follow
Over the world to you.

Love in my heart is a cry forever
Lost as the swallow's flight,
Seeking for you and never, never
Stilled by the stars at night.

Versió traduïda: 

Entrada la nit el cant de l'oreneta,
sota les estrelles volà,
penetrant fou la seva crida per a seguir
arran del món a tu.

L'amor del meu cor és plany per sempre més
perdut com el vol de l'oreneta,
buscant-he i mai, mai
mogut pels estels de nit.

Traducció de Jordi Rodríguez Serras.
Il·lustració: Gravat acolorit sobre fusta mostrant un excursionista que observa l'aurora a través de l'horitzó, de Fritdtjof Nansen.

miércoles, 27 de mayo de 2015

Traducció catalana: Echo - Christina Rossetti



Versió original (anglès):

Come to me in the silence of the night;
Come in the speaking silence of a dream;
Come with soft rounded cheeks and eyes as bright
As sunlight on a stream;
Come back in tears,
O memory, hope, love of finished years.

Oh dream how sweet, too sweet, too bitter sweet,
Whose wakening should have been in Paradise,
Where souls brimfull of love abide and meet;
Where thirsting longing eyes
Watch the slow door
That opening, letting in, lets out no more.

Yet come to me in dreams, that I may live
My very life again tho' cold in death:
Come back to me in dreams, that I may give
Pulse for pulse, breath for breath:
Speak low, lean low,
As long ago, my love, how long ago.

Versió traduïda (català):

Ve a mi en el silenci de la nit;
Ve en el parlar silent del somni;
Ve amb suaus galtes arrodonides i ulls tan brillants
Com un raig de sol sobre un rierol;
Torna enrere plorant,
Oh, record, esperança, amor d'acabats anys.

Oh somni encantador, tan dolç, a més de dolç punyent,
El despertar del qual hauria de ser en el Paradís,
On les ànimes vençudes d'amor aguanten i es reuneixen;
On sedejants ulls delerosos
Veuen la lenta portalada
Que s'obre, deixant entrar, sense deixar a fora res més.

Encara ve a mi en somnis, en els quals puc viure
La meva vida altre cop, encar en la gèlida mort:
Torna cap a mi en somnis, en els quals puc dedicar
Pols per pols, alè per alè:
Parla en veu baixa, lentament s'inclina,
Com fa tant de temps, amor meu, com fa tant de temps.

Traducció de Jordi Rodríguez Serras.
Il·lustració: Echo (1900), del pintor britànic Talbot Hughes.

sábado, 2 de mayo de 2015

Atlas

File:Vstupní brána Vrtbovské zahrady, Atlas.JPG

Antes que alguien entre y me pregunte <<¿cual es la hora?>> le diré que siempre quise confiar en alguien verdaderamente y no soportar encima todo el peso de mi mundo.

Texto de Jordi Rodríguez Serras
Il·lustración: Atlas -a las puertas de la entrada del Vrtbovská zahrada-, del escultor austríaco Matyas Bernard Braun.

domingo, 26 de abril de 2015

El Pallasso

File:Carl Godlewski als Clown, 1887 (von C.W.Allers).jpg

L'Allò...


Text de Jordi Rodríguez Serras
Il·lustració: "Retrat de Carl Godlewski com a pallasso" (1887), del pintor alemany Christian Wilhelm Allers.

PoemA de la tarde: "Elegía de un madrigal", de Antonio Machado


Recuerdo que una tarde de soledad y hastío,
¡oh tarde como tantas! el alma mía era,
bajo el azul monótono, un ancho y terso río
que ni tenía un pobre juncal en su ribera.
¡Oh mundo sin encanto, sentimental inopia
que borra el misterioso azogue del cristal!
¡Oh el alma sin amores que el Universo copia
con irremediable bostezo universal!
Quiso el poeta recordar a solas
las ondas bien amadas, la luz de los cabellos
que él llamaba en sus rimas rubias olas.
Leyó... La letra mata: no se acordaba de ellos...
Y un día- como tantos-, al aspirar un día
aromas de una rosa que en el rosal se abría,
brotó como una llama la luz de los cabellos
que él en sus madrigales llamaba rubias olas;
brotó, porque un aroma igual tuvieron ellos...
Y se alejó en silencio para llorar a solas.

miércoles, 22 de abril de 2015

Entre un mar de escarcha y un bosque

File:Henri Fantin-Latour 005.jpg
 "Coin de table", de Henri Fantin Latour.

La poesía enlaza corazones y pensamientos variados. Entre un mar de escarcha y un bosque, ¿en cual nos quedaríamos?
Aun así me pregunto ¿el mundo a quién pertenece? La cuchipanda de los poetas -a veces- se vuelve muy pesada.

Texto de Jordi Rodríguez Serras.

lunes, 20 de abril de 2015

La Música acompaña con Todo


Contempla y déjate deleitar, oh viajero, por las cajitas de música:

BLOODY TEARS (Castlevania: Lords of Shadow)



Idílico, de Marià Fortuny.
Enlace externo:
Canal de Youtube del cual he extraído el remix.

lunes, 13 de abril de 2015

Por siempre, maestro Günter

<<Melancolía y Utopía son la cara y cruz de la misma moneda>>

El poeta alemán Günter Grass falleció este lunes, 13 de abril de 2015. Fue él quien recibió el Premio Nobel de Literatura en 1999. Fue él quien escribió "El tambor de hojalata", quizá su novela más conocida (al menos por mí). Que sus obras pervivan por siempre. Requiescat in pace.

miércoles, 8 de abril de 2015

Els vents fan remor



Els vents fan remor
a les arribades.
M'ho vas dir una vegada,
en somnis. De matí,
la boira nocturna encara
ressona. A poble mai deixa de ser hivern.

Text de Jordi Rodríguez Serras
Il·lustració: "Estació XIII: Hara al Tokaido", del pintor d'ukiyo-e japonès Utagawa Hiroshige.

lunes, 30 de marzo de 2015

La frase del dia, de Halldór Laxness

Caminante sobre un mar de niebla, de Caspar David Friedrich
_________________________________________

"El hombre no es independiente a menos que tenga el coraje de quedarse solo."
-De Sjálfstaett fólk (Independent People, 1935), Libro Dos, parte III: Conclusión.

_________________________________________


ENLACES: Biografia del escritor islandés Halldór Laxness.
Información adicional del poeta.

domingo, 29 de marzo de 2015

PoemA del dia: "Eternitat", de Mossèn Jacint Verdaguer


Vista a la catedral de Girona

Pensa en ben obrar,
puix n' ha de seguir:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.

 Es l' eternitat
un mar sense fons,
de llum per los bons,
de foch pel malvat;
tots hi hem d' entrar
per jamay sortir:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.
 Pels mals es un pou
de sofre bullent,
ahont del torment
la roda no 's mou;
un sempre cremar
sens may consumir:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.

 Mort que sempre viu,
vida que may mor,
un cuch dintre 'l cor
que 'l rosega viu,
un sempre morir
sens may espirar:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.
 Pels bons es un riu
d' eternes delicies,
bressol de caricies
hont Jesús somriu.
¡Per un breu penar,
un cel possehir!
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.

 Sigles passarán
més que al mar hi ha arenes,
los goigs y les penes
sempre comensant.
Morir sens cessar,
¡terrible morir!
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.

 Tu, que 't diverteixes,
demá hi patirás;
demá hi gosarás,
tu, que avuy pateixes:
dolcíssim penar
si 'l cel t' ha de obrir:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.
 Per gust que no dura
no dones lo etern,
ni compres l' infern
per vana hermosura;
derrera 'l pecar
vindrá lo morir:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.

 ¡Sempre veure á Dèu
ó no véurel may!
¡oh sempre, oh jamay,
que may vos moveu!
Lo cel es per dar;
¿hi voleu venir
á may més patir,
á sempre gosar?
 Del llibre "Cántichs" (1893)

miércoles, 4 de marzo de 2015

Amor, Muerte y mujeres, un documental sobre Edgar A. Poe


Un interesante documental biográfico de la BBC acerca del escritor estadounidense Edgar Allan Poe (1809-1849):


Enlaces: https://www.youtube.com/watch?v=EFMt79gW2nA
Al ser un vídeo extraído de Youtube, desconozco realmente a quién debería dar los créditos, por lo que dejo el enlace al usuario.

lunes, 2 de marzo de 2015

PoemA de la noche: "La religión de mi tiempo" (fragmento), de Pasolini




Los del corazón de perro, de ojos profanadores, los infames alumnos de un Jesús corrupto
en los salones vaticanos, en los oratorios,
en las salas de espera de los ministros, en los púlpitos: fuertes sobre un pueblo de sirvientes.
¡Qué lejos ha llegado desde los tumultos puramente interiores de su corazón, desde el paisaje de prímulas y vástagos
del materno Friuli, el dulciardiente Ruiseñor de la Iglesia Católica!
Su sacrílego, si bien religioso amor
no es más que un recuerdo, una ars retorica: pero es él quien está muerto, no yo, de ira,
de amor desengañado, de ansiedad espasmódica
por una tradición que es asesinada
cada día por quien se quiere defensor suyo; y con él ha muerto una tierra bendecida
por la luz religiosa, con su pulcritud campesina de campos y caseríos;
ha muerto una madre que es mansedumbre y candor
imperturbables en un tiempo de absoluto mal; y ha muerto una época de nuestra existencia, que en un mundo destinado a humillarnos
fue luz moral y resistencia.

Del libro La religión de mi tiempo, 1957. Pier Paolo Pasolini.

Leído y extraído de la página web del diario ABC: Pasolini: el poeta comunista que amaba a Dios.

miércoles, 18 de febrero de 2015

Fills de la llum


Des del cel s'escorre
l'ombra impertèrrita.
Encar s'hi dibuixa,
entre els corrents d'aire,
espases de llum
d'un combat antic.
Partiràs un dia
de l'amat alcàsser,
i hauràs d'enfrontar
tota sola el món.
Vine a mi, Filla
de la Llum i seràs
el llamp regnant que falta
entre dues eternitats.

Text de Jordi Rodríguez Serras.

_______________________________________
Música (banda sonora del videojoc Child of Light):


Del canal de Youtube: Morindie
___________________________________________

El haiku en català

Apunts d'escriptura creativa.
POESIA JAPONESA.

El haiku traslladat a la llengua catalana consta de tres versos breus, d'ordinari de quatre, sis i quatre síl·labes, respectivament. Diem d'ordinari ja que sempre pot haver-hi excepcions, però seran en detriment de l'art del haikai i a favor del concepte del mateix poema (és a dir, sacrificar l'exactitud de la mètrica japonesa per incloure una síl·laba més o una síl·laba menys per tal de contar més coses, per exemple). No obstant, això últim no és gaire recomenable.

Tots tres versos són "femenins". Per "femení" entenem en què la darrera paraula de cada vers és plana. Però perquè versos femenins (o plans)? Aporten la cadència i la musicalitat normalment atribuïdes de forma clàssica al haiku, el qual antigament, abans de la creació i la consolidació del kanji per influències xineses, era après de memòria i transmés recitat, com altres civilitzacions van fer fa més de dos mil anys.

"Sokokura" (1852), d'Utagawa Hiroshige

Estructura del haiku

Vers 1: exposició d'un estat d'ànim, una visió o una realitat o experiència sensorial que pertany a l'àmbit de l'immutable.
Vers 2: introducció del moment present. Vindria a ser l'experiència en concret.
Vers 3: Resolució de la distorsió (pertorbació, sorpresa o alteració, o bé una incògnita...) i es retorna a l'harmonia, el punt final.
Segons Matsuo Bashô, el tercer vers conté una conclusió que resoldrà l'amalgama de sensacions prèvies; una conclusió que explica, que sorprèn a qui llegeix. Però NO necessàriament s'ha de seguir aquesta regla. El haiku, no obstant, dóna força llibertat als autors, i s'entèn que no obliga a una progressió temàtica seguint els tres versos.
________________________________
Recordem que, sense ritme, la mètrica ve a ser inútil.
La cadència del poema hauria de ser un dels principals motors de cada composició.
________________________________
El haiku en la seva brevedat ha de condensar-se. La densitat és una de les seves virtuts. Eliminem tots aquells adverbis, adjectius i altres elements prescindibles (connectors poden ser substituïts per signes de puntuació). La majoria de possessius sobren.
-No calen verbs, sobretot els d'acció. És millor emprar infinitius. En cas de posar un verb és eficaç substituïr el present d'indicatiu per l'imperfet (una forma accentualment plana, correcta a l'hora de compondre a vistes de la mètrica).

Bibliografia:
- SUNYOL, Victor. "Escriptura creativa." Eumo Editorial.

viernes, 13 de febrero de 2015

El conte del Vescomte


-Saps aquella del Vescomte? -em preguntà l'avi, 
que jeia entre els escalons de la porxada, al carrer, 
amb el rostre serè i lleugerament entintat de terra. 
Aleshores, advertint la meva sorpresa, 
ja que justament contemplí una pura i sagaç fada d'aire lliscant per les parets
annexes al temple, m'ho va repetir: 
-Nen, coneixes el conte del Vescomte?

Text de Jordi Rodríguez Serras
Il·lustració: "Diogenes trencant un bol", del pintor polonès Henryk Siemiradzki.

jueves, 12 de febrero de 2015

PoemA de la tarde: Entre aves de presa (Friedrich Nietzsche)


Nietzsche Olde 08.JPG
A quien aquí quiere bajar,
¡cuán rápido
le engulle la profundidad!
— Pero tú, Zaratustra,
¿amas el abismo todavía,
al igual que el abeto lo haces? —




Éste echa raíces donde
la roca misma estremeciéndose
mira a la profundidad —,
permanece vacilante ante abismos,
donde todo en derredor
quiere caer:
entre la impaciencia
de salvajes guijarros y despeñantes arroyos
aguanta paciente, duro, callado,
solitario...

¡Solitario!
¿Quién se arriesgaría además
a ser huésped aquí,
a ser huésped tuyo?...

Un ave de presa quizás:
que bien se colgaría,
de quien aguanta perenne,
alegremente hiriente de su pelo,
con maníaca carcajada,
carcajada de un ave de presa...

¿A qué tan perenne?
— se burla cruel:
se tiene que tener alas cuando se ama el abismo...
no se tiene que quedar colgando,
como tú, ¡colgado! —

Oh, Zaratustra,
¡cruelísimo Nimrod!
¡Hace poco todavía cazador de Dios,
red de captura de toda virtud,
flecha de maldad!
Ahora —
cazado por ti mismo,
tu propia presa,
perforado en ti mismo...

Ahora —
solitario contigo,
bisolitario en el propio saber,
entre cien espejos
falso ante ti mismo,
entre cien recuerdos
inseguro,
cansado con cada herida
enfriado con cada helada
estrangulado en la propia cuerda,
¡Conocedor de ti mismo!
¡Verdugo de ti mismo!

¿Por qué te ataste
con la cuerda de tu propia sabiduría?
¿Por qué te atrajiste
hacia el paraíso de la vieja serpiente?
¿Por qué te deslizaste
hacia ti — hacia ti?

Un enfermo ya,
que por veneno de serpiente enfermo está,
Un prisionero ya,
que tira de un pesadísimo destino:
en el propio pozo
trabajando agachado,
encovado en ti mismo,
escarbándote a ti mismo,
desválido,
rígido,
un cadáver —,
sobreapilado por cien cargas
sobrecargado por ti,
¡un sapiente!
¡un conocedor de sí mismo!
¡el sabio Zaratustra!

Buscabas la carga más pesada
y te encontraste —,
no te arrojas de ti...

Avizorando,
acuclillándote,
¡uno que ya no se para más rectamente!
Te me formarás en uno con tu fosa,
¡espíritu deforme!

Y hace poco todavía tan orgulloso,
¡encima de todas las zancas de tu orgullo!
Hace poco todavía el eremita sin Dios,
el bieremita con el demonio,
¡el príncipe escarlata de toda altanería!...

Ahora,
entre dos nadas
encorvado,
un signo de interrogación,
un cansado enigma —
un enigma para aves de presa...

— ellas ya te "solucionarán",
están hambrientas ya de tu "solución",
ya revolotean en torno a ti, su enigma,
¡en torno a ti, ahorcado!...
¡Oh, Zaratustra!...
¡Conocedor de ti mismo!...
¡Verdugo de ti mismo!...
                                                      
                                                      

jueves, 5 de febrero de 2015

TAKE THIS WALTZ - Leonard Cohen




Now in Vienna there's ten pretty women.
There's a shoulder where death comes to cry.
There's a lobby with nine hundred windows.
There's a tree where the doves go to die.
There's a piece that was torn from the morning
And it hangs in the gallery of frost.

Ay, ay, ay, ay!
Take this waltz, take this waltz.
Take this waltz with the clamp on its jaws.

Oh, I want you, I want you, I want you
On a chair with a dead magazine.
In the cave at the tip of the lily.
In some hallways where loves never been.
On a bed where the moon has been sweating.
In a cry filled with footsteps and sand.

Ay, ay, ay, ay!
Take this waltz, take this waltz.
Take its broken waist in your hand.

This waltz, this waltz, this waltz, this waltz
With its very own breath of brandy and death
Dragging its tail in the sea.

There's a concert hall in Vienna,
Where your mouth had a thousand reviews.
There's a bar where the boys have stopped talking.
They've been sentenced to death by the blues.
Ah, but who is it climbs to your picture
With a garland of freshly cut tears? 

Ay, ay, ay, ay!
Take this waltz, take this waltz.
Take this waltz its been dying for years.

There's an attic where children are playing.
Where I've got to lie down with you soon
In a dream of hungarian lanterns
In the mist of some sweet afternoon.
And I'll see what youve chained to your sorrow
All your sheep and your lilies of snow.

Ay, ay, ay, ay!
Take this waltz, take this waltz.
With its I'll never forget you, you know!

This waltz, this waltz, this waltz, this waltz
With its very own breath of brandy and death
Dragging its tail in the sea.

And I'll dance with you in Vienna
I'll be wearing a rivers disguise.
The hyacinth wild on my shoulder,
My mouth on the dew of your thighs
And I'll bury my soul in a scrapbook,
With the photographs there, and the moss
And I'll yield to the flood of your beauty
My cheap violin and my cross
And you'll carry me down on your dancing
To the pools that you lift on your wrist.

Oh. my love, oh my love
Take this waltz, take this waltz
It's yours now. It's all that there is. 
____________________________________

Poetas Andaluces en Youtube: vídeos de poemas
Página web de Poetas Andaluces: poetasandaluces.com

martes, 20 de enero de 2015

Traducció: Un bufó en la Lluna (Dylan Thomas)




Versió original:  Clown in the Moon

My tears are like the quiet drift
Of petals from some magic rose;
And all my grief flows from the rift
Of unremembered skies and snows.

I think, that if I touched the earth,
It would crumble;
It is so sad and beautiful,
So tremulously like a dream.


Versió traduïda: 

Les meves llàgrimes són com la callada pila
de petals d'alguna màgica rosa;
i tot el meu dolor flueix d'una esquerda
d'inremembrats cels i neus.

Penso, que si toqués la terra
aquesta s'esmicolaria;
és tan trista i tan bella,
tan tremolosa com un somni.


Traducció de Jordi Rodríguez Serras.
Il·lustració: "Pierrot" (c.1886-87), de l'artista francés Henri de Toulouse-Lautrec.

sábado, 17 de enero de 2015

Aullidos en la Ciudad


Ginsberg en Berkeley, 1954
Lo admito. Reconozco que he leído más bien poca literatura estadounidense en todas sus manifestaciones. Veamoslo de otra forma; al menos, un poco de todo. Pero si quisiera dar una pequeña charla de algún autor, siempre dudando al principio, al final volaría hacia el apartamento de Allen Ginsberg y me sentaría a su lado, junto a su máquina de escribir. Luego llegan las retractaciones y te esfumas cual humillo hasta llegar a orillas del Hudson con el viejo y hermoso Walt, pero eso ya es otra historia.

Ginsberg (1926-1997) fue -y es, aún muerto- uno de los principales "figurines" de la Generación Beat, un grupo de escritores en el que también se hallan nombres como Jack Kerouac o William S. Burroughs. Nunca está de más marcar y remarcar un hecho: el mismo Ginsberg reconoció que el "Beat" no existe...

A pesar de haberse dado conocer mundialmente a través de su poesía, lo cierto es que su vocación literaria nunca le encasilló: básicamente, casi como un gurú espiritual, viajó por todo el mundo; gustó de la fotografía y tuvo éxito como cantautor -hizo amistad con un joven Bob Dylan- y por si fuera poco luchó por los derechos civiles y humanos.

He hablado de Allen mayor, del Allen en la cima de su mundo, pero hablemos ahora del joven. Ese éxito o entrada al club de los héroes luchadores le llegará tempranamente -todo es relativo- antes de cumplir los treinta años, con la publicación en 1956 de Howl and Other Poems ("Aullido y Otros Poemas"), el poema activista político que zozobrará el panorama de la sociedad estadounidense y que llevará a su autor a declarar ante los juzgados de San Francisco por la aparente obscenidad de su obra. Cabe decir que ganó.

Escribiendo en casa de Peter Orlovsky, en San Francisco.
Mayo de 1956

La victoria ante la demanda lo catapultó y promocionó aún más su obra, pero no solamente la de él: apenas un año después, su buen amigo Kerouac publicó la novela On the Road ("En el camino", 1957), Burroughs no se demoró mucho tiempo en hacer lo mismo con Naked Lunch ("Almuerzo desnudo", 1959).






Personalmente me parece muy interesante el "trial" que debió enfrentar Ginsberg por su obra, tan "inmoral" y deseosa de cambios. Hay películas al respecto, una de ellas bastante actual, dirigida por Rob Epstein y Jeffrey Friedman, con James Franco (Harry Osborn en el Spiderman de Raimi) en el papel principal como el poeta. El filme se titula mismamente "Howl". Realmente recomendable. Aquí el trailer (en V.O):



_______________________________
ENLACES EXTERNOS (+info adicional)
Blog de Allen Ginsberg (imágenes sacadas del archivo fotográfico)
Howl 2010 HBO (subtitulado en español)
_______________________________

domingo, 4 de enero de 2015

Traducció: En el desert (Stephen Crane)









Versió original (anglès):

In the desert
I saw a creature, naked, bestial,
Who, squatting upon the ground,
Held his heart in his hands,
And ate of it.
I said: "Is it good, friend?"
"It is bitter-bitter," he answered;
"But i like it
Because it is bitter,
And because it is my heart."

Versió traduïda (català):

En el desert
veguí una criatura, nua, bestial,
que, deixant-se anar damunt del sòl,
sostenia son cor amb les seves mans
i se'l menjà.
Jo digué: "Està bo, amic?"
"D'allò més agre", respongué;
"Però m'agrada
perquè és agre,
i perquè és el meu cor."


Traducció de Jordi Rodríguez Serras.
Il·lustració: "Orador de mort en el desert" (1867 circa), del pintor estatunidenc Elihu Vedder.