Seguidores

lunes, 17 de marzo de 2014

17 de març 2014 - Dia de la Poesia Catalana a Internet

Omplim la xarxa de versos catalans, ya seamos de Catalunya o del resto de España!



I BEG YOUR PARDON

Quan el centre del món
no ets ben bé tu
(per més que en tinguis la il·lusió),
si et desvetllaven enmig de la nit,
no vulguis preguntar-te per què vius:
distreu-te rosegant l'ungla d'un dit.

Quan el centre del món
queda tan lluny
de tu
que honestament
comences a saber que no ets ningú,
para't per un moment
i venta al primer nas un cop de puny.

Problemes cada volta més esquius
et vénen a torbar la dolça son.
Sols et faltava ja, pel que tu dius,
llucar que no ets del tot centre del món.

Parent de Badalona o d'Istanbul,
tant si ets actiu com si fas el gandul,,
en aquest món nostre sense demà
és molt difícil de guanyar-se el pa.
No et donaré ni el més petit consol,
et volaran un dia qualsevol.
Però entretant evita alguns trastorns,
posant-te ben cordats els pantalons.


ESPRIU, Salvador: "I beg your pardon". Les cançons d'Ariadna, d'Obres completes,
1. Poesia, 1. Edicions 62, 1988, p. 86


LA GRAN CURSA DEL MAR
A Amàlia Tineo

La gran cursa del mar sempre distinta
(jo he navegat la Grècia catalana),
m'atrau per les sirenes impossibles
i pels dofins lluents-fulgor d'espases-
i els blaus, sempre més blaus, de les llunyàries.
Ara navego en mi mateix una aigua
més nua i transparen, més impalpable.
Una aigua com un aire. Matinada
del cor, en pau, sense vaixell ni onada;
sense dofins ni rems, corda ni escàlem;
una aigua només aigua i aigua i aigua.

PALAU I FABRE, Josep: "La gran cursa del mar". Obra literària completa. Poesia, teatre i contes. Barcelona: Galàxia Gutenberg/Cercle de lectors, 2005.

#JoLlegeixo

sábado, 1 de marzo de 2014

PoemA de la noche - Vida dichosa (Marco Valerio Marcial)


Oye lo que la vida
Hacer dichosa puede:
No con sudores ganados,
Sino heredados bienes;

Campo no ingrato: lumbre
En el hogar perenne;
Con fáciles manjares
Mesa, no rica, alegre;

Amigos de tu esfera,
Costumbres inocentes,
Sencillo trato y porte,
Prudencia sin dobleces;

Jamás litigio ó riña,
Negocios no frecuentes;
El ánimo no inquieto
Y la salud no endeble;

Exento de zozobras
Y de báquica fiebre,
Sueño que las nocturnas
Tinieblas manso abrevie;

No triste, mas honesto
El lecho; ser cual eres
Sin ambición; ni susto
Ni anhelo de la muerte.
______________________________

Nota: Es una traducción de Miguel Antonio Caro que efectuó él mismo de un poema del poeta latino Marcial. La traducción misma es perteneciente del libro Traducciones poéticas (1889).

ENLACES de INTERÉS:
-Traducciones poéticas (1889), de Miguel Antonio Caro, humanista y político colombiano.
-Marco Valerio Marcial, poeta romano de origen hispano, que vivió los siglos I-II d.C
______________________________