Traducció indirecta de Lermontov al català: La vela.

A cavall entre el Romanticisme sincer més alliberat i el Realisme, Mijail Lermontov (Moscou, 1814-1841) cresquè com a poeta dins de l'anomenat Segle d'Or de la Literatura Russa, iniciat pel prestigiós dramaturg, amb aurèola de llegendari, Karamzín (1766-1826).  Aquesta mateixa figura del passat
literari fou l'impulsor del Prerromanticisme i Sentimentalisme alemanys (l'STURM UND DRANG -''tempesta i ímpetu''-), amb clares influències de poetes com Schiller i Goethe, encara que amb algunes influències també dels anglesos, com Lord Byron y Walter Scott. 


Lermontov ha trascendit a la Història de la Literatura per haver format part de la mateixa generació de poetes que Zukhovski i Pushkin, de més o menys qualitat que aquest. Tot és qüestió de gustos y sensibilitat:
a mi personalment em delita molt més llegir Lermontov que Pushkin, encara que els admiro a tots dos per la seva universalitat.


A continuació exposo un poema de Lermontov, en diversos idiomes, l'original (al rus) i la traducció oficial al castellà per a després fer una traducció pròpia, aproximada, al català.


Versió original del poema (en rus):        La vela,  de Mikhail Lermontov

Белеет парус одинокой

В тумане моря голубом!..

Что ищет он в стране далекой?

Paisatge rocós de costa a l'Egeu (1884), Ivan Aivazovsky

Что кинул он в краю родном?..

Играют волны — ветер свищет

И мачта гнется и скрыпит...

Увы! он счастия не ищет,

И не от счастия бежит!

Под ним струя светлей лазури

Над ним луч солнца золотой...

А он, мятежный, просит бури,

Как будто в бурях есть покой!

1832.

Traducción castellana a cargo de un buen traductor ruso afincado en España, Oleg Shatrov:

Se otea una vela blanca, sola

sobre la niebla azul del mar...

¿Qué buscará allá en la lejanía?

¿Y qué debió en su tierra abandonar?

Bailan las olas y el viento ruge,

al mástil, curvo, se le oye rechinar...

¡Ya veis, no busca más la dicha;

ni piensa de la dicha escapar!

Abajo la corriente azul se aclara;

arriba  el oro ya empieza a brillar...

Mas ella pide, inquieta una tormenta,

¡como si ésta la pudiera apaciguar!

Com pots veure i tastar per  tu mateix, lector, no hi ha millor traductor que un 

del mateix país del poeta a traduïr!

Ara, exposaré la meva pròpia versió al català d'aquesta traducció tan delitosa. No m'atreveixo, encara, a traduïr del rus al català o castellà, per què el meu nivell per a les llengues eslaves és encara massa rudimentari i imprecís (a penes porto quatre mesos aprenent rus pel meu compte). Prefereixo fer versions catalanes a partir d'una versió castellana ja que aquesta és la manera més segura de començar. Certament, potser no sigui la més autèntica, però estic segur que més d'un no traduirà, per falta de coneixements necessaris per fer-ho, la Gerusalemme liberata de Torquato Tasso a un any o dos d'estudi d'Italià. 

Versió al català del poema. Traducció de Jordi Rodríguez Serras:

Es guaita una vela blanca, sola

sobre la boira blava de l'oceà...

Qué buscarà en la llunyedat?

Qué hi va haver a la terra abandonat?

Guimben les onades i bramula el vent,

el màstil, corb, se'l sent rondinar...

Veieu, no busca més joia;

no pensa de la joia escapar!

Avall, el corrent blavós s'aclareix;

amunt, l'or comença a lluir...

Però ella demana, amoïnada, una tempesta,

com si aquesta la pogués disminuir!